Ja som al cap del REC

El REC d'Igualada ha tornat a ser un èxit. No me n'amago: com a veí de Manresa envejo la capital de l'Anoia. I, esclar, una entrevista a RAC1 a la dissenyadora (manresana!) Míriam Ponsa, en què lloava els avantatges i la proximitat amb la clientela del certamen conjuntament amb l'organització, encara em va enervar més. De fet, la mostra s'ha consolidat com un referent a casa nostra que fa confluir l'esperit comercial del Nova York més 'mainstream' i l'embelliment del patrimoni industrial de certes zones de Berlín.

I a Manresa? No tenim un patrimoni i passat industrials prou significatius? No hi ha espais per desenvolupar una idea com la del REC? Els Panyos, el carrer del Balç o l'Anònima són els primers indrets que em vénen al cap. El nostre projecte, en contraposició, és una Expobages tronada en què només faltaria vendre bestiar i eines del camp. Amb la suma de la Fira de l'Ascensió, l'Expo es va traslladar al centre. La idea era que dues fires en fessin una de més potent, però, la crua realitat és que la mostra que regalava pollets al Palau Firal –qui es recorda del Palau Firal i dels aires de grandesa de l'Ajuntament Sanclimens?— era a punt de morir d'inanició.

Amb aquest panorama, diumenge es constituirà el nou Ajuntament de Manresa i Valentí Junyent tornarà a ser l'alcalde. Els que coneixem gent de totes les llistes i, més o menys, hem tractat els regidors i regidores electes sabem, amb la mà al cor (l'anacrònica campanya del cor també és per fer-s'ho mirar), que no tindrem, precisament, un Ple preparat i especialitzat per tirar endavant, al marge dels models de fira, alguns reptes crucials en els dels propers quatre anys. Els objectius són difícils i no hi ha res tan ras i curt que d'on no n'hi ha, no en pot rajar. Modestament, en citaré tres d'essencials amb l'esperança que m'equivoqui i que el Consistori posi la directa i amb voluntat i ganes reverteixi algunes tendències letals.

Per començar, de l'alcalde espero que, tan aviat com pugui, lideri una comitiva de batlles de la comarca i del Baix Llobregat Nord per exigir, sí o sí, un compromís de la Conselleria de Territori per eradicar la mortalitat de la C-55. Solucions clares negre sobre blanc. Un compromís que el Conseller (es digui Vila, Sánchez, Abdulah o Soler i ho sigui o no d'un estat independent) prengui en un acte institucional a Manresa, al costat del vial i amb la presència dels col·lectius i les entitats que fa temps que busquen una solució.

De passada, i aprofitant que millorarem les comunicacions, els membres de l'excel·lentíssima corporació ja es podem començar a posar les piles per ressuscitar el teixit industrial i comercial que, en els últims quatre anys, ha regressionat àmpliament a mercè de la crisi i d'una política de promoció econòmica de baixíssima intensitat i poca visió estratègica. Per entendre'ns, l'exemple de prosperitat és sempre Iberpotash (la propietat de la qual no va deixar de visitar el president Mas quan va a Israel) que patrocina totes les festes majors de la comarca i que (ja hi estic d'acord) proporciona molts llocs de treball. Però, esclar, ja és mala sort! Resulta que té imputats alguns dels dirigents per presumptes de delictes contra el medi ambient amb complicitats a l'administració. Sense comentaris.

De la política econòmica en dependrà la comercial i la creació de més llocs de treball en règim d'autònoms o de tercers. Molts comerços agonitzen i l'Ajuntament no sap com posar-hi remei, massa sovint influït pel conservadorisme i la poca amplada de mires dels mateixos botiguers. La ciutat no remuntarà si no es fan els deures en aquest sector. S'han d'emprendre negocis no només en benefici propi sinó en el de tothom. Però els dirigents locals tenen l'obligació de posar certs filtres i adequar les propostes de manera que, sense fer greuges comparatius, es facilitin les coses a aquells que aposten per articular engranatges projectes als barris perifèrics o al centre històric.

Vull veure regidors a peu de carrer preguntant com van les botigues i mediant entre qui calgui quan un comerç històric o estratègic té la intenció d'abaixar portes. De la mateixa manera, els vull veure acompanyats de tècnics i policies locals quan calgui tancar establiments i activitats que no s'ajustin a la normativa o perjudiquin a la resta de ciutadans.

Cal reactivar la ciutat començant pel nucli antic en el qual s'ha de fer un pla de xoc per saber qui hi viu, qui hi compra, què necessita, què demanen els comerciants, quins propietaris especulen o tenen en regla els edificis. I amb aquesta informació treballar conjuntament entre tots per desestigmatizar-lo i rentar-li la cara. Si cal, amb sancions i trasllat de famílies a pisos de règim protegit que els apartin de la infrahumanitat. Al centre històric, i a Manresa en general, s'hi ha de poder viure, comprar i passejar dignament. En qualsevol àrea del cartipàs municipal, si no hi ha recursos, hi ha paper i llapis per esbossar idees i cercar complicitats sobre el terreny entre els agents implicats: persones, comerços, empreses, entitats i institucions.

Article publicat a Manresainfo.cat l'11-6-2015