M’agrada la novel·la històrica. I més, quan està ben documentada i
ambientada, quan beu de personatges reals i quan, de retruc, despulla
algunes realitats fosques i misèries desconegudes dels nostres
avantpassats. No fa pas massa, vaig gaudir de valent llegint “Victus”
d’Albert Sánchez Pinyol, un autor que, malgrat les celebrades obres
anteriors, mai havia despertat el meu interès ja que el gènere
—diguem-ne fantàstic— de les seves primeres novel·les se'm feia difícil
de rosegar. Tanmateix el relat meitat ficció, meitat realitat sobre el
setge de Barcelona del 1714 que va editar La Campana el vaig trobar
senzillament brillant. Ara es traduirà al català, i l’enginyós narrador
barceloní de ben segur que encara agafarà més volada com a retratista
entenimentat d’un dels episodis més transcendents de la història del
país. Precisament Albert Sánchez Pinyol és qui apadrina Jordi Tomàs, un
antropòleg que, com ell, cultiva finament l’escriptura i aborda temes de
la història de Catalunya i les seves relacions amb altres pobles veïns
i/o rivals en el pas del temps. En el cas de Tomàs, però, no són pas
episodis com el fatídic i arxiconegut 1714, sinó històries humanes
actuals i pretèrites de realitats molt ben referenciades que tenen la
capacitat de deixar perplexos als lectors.
Sota el segell de Proa, “El mar dels traïdors” tracta la
participació de nombrosos homes de negocis catalans en el tràfic
il·legal d’esclaus durant el segle XIX. El Premi el Lector de l’Odissea
2012 n’acredita la bona acollida entre el públic, probablement fascinat
pels entrellats i les bestialitats ocultes rere la potent xarxa
comercial que utilitzaven els intermediaris negrers per enriquir-se
mitjançant els trajectes marítims entre les colònies africanes i
americanes. Rutes a partir de les quals es van traslladar milers
d’esclaus fins ben entrada la dinovena centúria. Jordi Tomàs ha viscut a
l’Àfrica Occidental i ha publicat altres narracions de novel·la
històrica, així com relats de realitat cruenta com “El pescador que
volia anar al país dels blancs” (Pòrtic, 2012) basat en el relat del
senegalès Patrick Ejosa Lambal, el tripulant de diverses pateres que van
partir de l’Àfrica meridional amb destí a les costes del Mediterrani i
que, per infortuni, van acabar naufragant o sent interceptades pels
guardacostes.
Si en el cas d’”El mar dels traïdors” el narrador fictici de la
història és un metge responsable de la salut d‘un buc amb una bodega
plena d’esclaus de gom a gom, en la novel·la de Núria Cadenes, “El
banquer”, és la figura de Miquel Lluc, un empresari mallorquí “ambiciós i
sense escrúpols”, segons apunta l’autora mateix. La coneguda periodista
i escriptora —actual presidenta de Solidaritat Catalana i marcada per
un passat de repressió com a militant independentista— ordeix una trama
basada en les peripècies de Joan March, conegut popularment com el
banquer de Franco. Així, el protagonista de la seva obra no és més que
un alter ego de March, un barrut extraordinari que va amassar una
fortuna en els períodes bèl·lics del segle passat i, especialment,
durant el franquisme. La seva figura, per cert, és incomparable a
qualsevol xoriço actual de la trama Gürtel, per exemple. March feia gala
d’una intel·ligència suprema i una capacitat il·limitada per jugar a
dues —i fins i tot a tres bandes— per fotre’s calés a la butxaca, fins i
tot en temps difícils.
El llibre conté frases i episodis reals de la vida del banquer que
són per sucar-hi pa. Edicions del 1984 ha editat la novel·la, en una
nova aposta del manresà Josep Cots per donar camp per córrer a narradors
i narradores amb òperes primes ben interessants, precisament, pel seu
pòsit antropològic, polític i social relacionat amb casa nostra. Tot i
que la de Núria Cadenes no és pas una obra inaugural, sí que es pot
considerar que “El banquer” és la primera gran novel·la d’aquesta
barcelonina establerta al País Valencià des d’on el 2002 va publicar una
interessant biografia sobre Ovidi Montllor a part d’altres llibres de
narracions breus.
Si voleu fugir de la història novel·lada, però preteneu seguir
furgant en el passat, el present i el futur del país, podeu provar de
dibuixar-ne l’endemà comprant dos assajos que plantegen un hipotètic
escenari de plena sobirania. El més “abrandat” és el del periodista
valència i ànima de VilaWeb, Vicent Partal. “A un pam de la
independència”, publicat per RBA, esdevé una visió optimista sobre el
futur de Catalunya com a estat independent en el si de la Unió Europea.
Partal ressegueix altres experiències d’emancipació nacional per
elaborar el seu propi discurs sobre l’esdevenir del nostre país.
Paral·lelament, el veterà periodista i corresponsal Martí Anglada ha
llençat a l’opinió pública “Quatre vies per a la independència. Estònia,
Letònia, Eslovàquia i Eslovènia” que edita Pòrtic, un estudi, sobre el
terreny, dels processos independentistes de diferents països europeus al
segle XX. El d’Anglada és un treball més analític que sospesa els
avantatges i els inconvenients de cada procés amb l’objectiu final, si
escau, de trobar un full de ruta per a la Catalunya sobirana del futur.
Article publicat a www.elpou.cat el 14-4-2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada